Riudoms decideix!

Deumil.cat portarà els resultats de les consultes davant l'ONU per demanar l'autodeterminació de Catalunya

Després de la manifestació a Brussel·les l'any passat, aquest 8 de maig l'independentisme recorrerà els carrers de Ginebra

---

Després de portar les reivindicacions de l'independentisme català davant del Parlament europeu, el març de l'any passat a Brussel·les, Deumil.cat prepara per enguany una nova manifestació, aquesta vegada a Ginebra on hi ha la seu de les Nacions Unides. El portaveu de Deumil.cat, Enric Canela, ha explicat que es presentarà un manifest a l'ONU on també es faran arribar els resultats de les consultes sobre la independència que s'estenen pel Principat per demanar 'que ens deixin votar' aprofitant que és justament l'ONU la institució que 'reconeix el dret d'autodeterminació dels pobles'. Tal i com ja va fer en la manifestació de Brussel·les, el cantant Gerard Sesé ha compost un himne expressament per a l'ocasió.

---

A la iniciativa s'hi ha adherit la majoria del teixit sobiranista català, com les entitats Sobirania i Progrés, Plataforma pel Dret de Decidir, Sobirania i Justícia, Decidim.cat, Consulta Nacional sobre la Independència, Acte de Sobirania, Plataforma per la Sobirania i Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana, entre moltes altres.

Deumil.cat presentarà el manifest i el resultat de les consultes uns dies abans a la seu de Nacions Unides de Ginebra i el dia 8 de maig està previst que hi hagi una manifestació pel dret a l'autodeterminació. Pels organitzadors 'cal mantenir l’esperit de lluita' i 'donar a conèixer amb força la nostra problemàtica a les Nacions Unides'.

Sota el lema 'Ahir a Brussel·les, avui Ginebra, demà la nostra independència!' han intervingut a l'acte diferents portaveus de les plataformes sobiranistes catalanes, que han destacat que la iniciativa donarà 'una imatge d'unió dels catalans' i servirà per transmetre 'el desig català a decidir sense imposicions des de França i l'estat espanyol'. En l'acte de presentació s'ha fet una crida a tots els catalans i catalanes voluntaris anònims a unir-se a la iniciativa i a participar a la manifestació de Ginebra.

Hi han intervingut representants de la política catalana i del món de la cultura, com Joan Tardà (ERC), l'actor de Teatre de Guerrrila, Quim Masferrer, el cantant Cesc Freixas o l'actriu i cantant Núria Feliu.(directe.cat)



Un informe jurídic sosté la viabilitat legal de convocar un referèndum d'independència

La Coordinadora per la consulta fa una crida a constituir una plataforma plural per impulsar la iniciativa al Parlament a partir de la llei de consultes populars

La Coordinadora per la consulta sobre la independència ha fet públic aquest divendres el dictamen tècnic sobre la legalitat de la iniciativa popular per convocar un referèndum a través del Parlament de Catalunya. L'estudi conclou que la iniciativa és legalment viable, fins i tot a partir de la pregunta que es planteja a les consultes sobiranistes locals que s'han realitzat aquests últims mesos arreu de Catalunya.

L’informe jurídic encarregat per la Coordinadora nacional a la Fundació Cercle d’Estudis Sobiranistes conclou que és legalment possible, a l'empara de la recentment aprovada llei de consultes populars per via de referèndum, mantenir la pregunta dels referèndums actuals no oficials, però hauria d'anar precedida per un text introductori per aconseguir la seva incardinació en el marc competencial català (articles 87.2 i 166 CE).

Segons l'informe elaborat per Alfons López Tena, jurista, autor del dictamen jurídic i president de la Fundació Cercle d’Estudis Sobiranistes, la pregunta hauria de ser “formulada de manera clara, succinta i inequívoca” (art. 7 a) LCPR). A més, és legalment possible mantenir la pregunta dels referèndums actuals no oficials, tot i que hauria d'anar precedida d'un text introductori.
Més informació... ▼

La fórmula del referèndum
A partir d'aquesta consideració, l'estudi jurídic conclou que la pregunta a partir de la qual es podria plantejar la consulta independentista podria ser: "Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular, ¿està d’acord que la nació catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?”

Les conclusions de l'estudi han estat presentades aquest divendres a la seu d'Òmnium Cultural per dos dels dirigents de les consultes, l'economista i diputat Uriel Bertran, responsable de la Coordinadora nacional per la consulta sobre la independència, i per Alfons López Tena, jurista, autor del dictamen jurídic i president de la Fundació Cercle d’Estudis Sobiranistes.

Uriel Bertran ha fet una crida a la societat civil catalana per constituir una comissió promotora de la iniciativa legislativa popular, de caràcter ampli i plural. Bertran considera que “el referèndum nacional d’iniciativa popular sobre la independència és la resposta del poble al menyspreu de l’Estat Espanyol i del Tribunal Constitucional cap a Catalunya. No volem sentència, volem referèndum d’independència”.

Full de ruta per a una gran plataforma social
Els promotors de Ia iniciativa han anunciat el full de ruta que proposen per presentar la iniciativa popular al Parlament de Catalunya. La via que seguiran a partir d'ara partirà de la tramesa del dictamen jurídic i del text de la pregunta a les entitats i col·lectius que han organitzat o que estan organitzant la consulta sobre la Independència.

López Tena i Bertran han fet una crida perquè "persones representatives" de la societat catalana constitueixin una comissió promotora "àmplia i plural" que presenti al Parlament de Catalunya la iniciativa popular perquè es convoqui un referèndum nacional sobre la independència.

Correspondrà llavors a la mesa del Parlament la decisió d'admetre a tràmit la proposta. Si la iniciativa prospera i és admesa a tràmit, la mesa del Parlament lliurarà a la comissió promotora els fulls de signatures. Encara que el Parlament es dissolgui per la convocatòria d'eleccions pot continuar la recollida de signatures.

Per tirar endavant la iniciativa caldrà que els impulsors de la ILP recullin unes 220.000 signatures (3% de la població) en un termini de sis mesos (ampliables a vuit). Els promotors de la proposta ja han anunciat el propòsit d'aprofitar la consulta de Barcelona per fer una gran recollida de signatures.

Un cop que s'haurà presentat la proposta de consulta popular amb les firmes corresponents i autenticades, el Parlament de Catalunya haurà de convocar un ple per votar la convocatòria del referèndum. No obstant, haurà de ser l’Estat qui, finalment, autoritzi o no la convocatòria d'un referèndum, tot i que el rebuig a una proposta que ha seguit tots els procediments legals podria obrir un nou conflicte polític i jurídic.(avui.cat)
Només Resum... ▲

Les vies del federalisme i de la independència centren l'acte central de Riudoms Decideix

En l'acte, inscrit dins de la Campanya Riudoms Decideix, es va debatre els pros i els contres de la independència de Catalunya

Colom, de los Ríos i Almeda van estar d'acord en la celebració de les consultes i del dret de Catalunya a decidir el seu futur lliurement i democràtica. De los Ríos va demanar el 'sí', de la mateixa manera que Colom, que ho va fer tant a títol personal com de CDC. Pere Almeda va destacar, però, la via federalista que la independència, tot i ser la "segona millor opció" possible, és un concepte anacrònic en l'actual Europa sense fronteres.

Àngel Colom, President de l'àmbit d'Immigració de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC); Sergi de los Ríos, diputat i regidor d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l'Ajuntament de Tarragona, i Pere Almeda, membre de la plataforma Ciutadans pel Canvi (CpC), van ser els protagonistes de l'acte central organitzat per Riudoms Decideix, un debat sobre les consultes independentistes, moderat pel riudomenc i exdirector de Catalunya Ràdio Joan M. Clavaguera. Més informació... ▼

Els tres ponents van mostrar-se d'acord en l'avinença de les consultes i en el dret de Catalunya de decidir el seu futur lliurement. Sergi de los Ríos va qualificar les consultes com "un horitzó de llibertat". Almeda va destacar "el dret i la capacitat de Catalunya de decidir el seu futur democràticament" per la seva història, cultura i llengua. Àngel Colom va confirmar el seu 'sí' perquè "és cosa de la societat civil".

Divergències en el model d'autogovern

Si bé els tres ponents van estar d'acord amb el dret de Catalunya de decidir, no va succeir el mateix amb el sistema d'autogovernar-se. De los Ríos va apostar pel 'sí' i per la independència i va afirmar que "les consultes són un pas més per arribar a tenir un estat propi", que és un dels principis fundacionals del seu partit. Un vehement Àngel Colom va adoptar una postura molt similar, demanant el 'sí' a títol personal i del seu partit Convergència Democràtica de Catalunya, sobretot per "l'espoli" econòmic que practica Espanya.

Pere Almeda, però, tot i veure la independència com "la segona millor opció", va exposar que el "catalanisme federalista és la més avançada" i que la pregunta de les consultes hauria d'incloure altres possibilitats més enllà de la independència. Almeda va reconèixer també que el PSC (partit on CpC està vinculat) "s'equivoca al no implicar-se en les consultes".
delCamp.cat
Només Resum... ▲

El Cor de Noies de l'Orfeó Català canta per a Riudoms Decideix

La campanya de la plataforma Riudoms Decideix es va posar en marxa divendres passat. Entre els actes organitzats, hi va haver una conferència del Centre Català de Negocis ahir a la tarda. A la xerrada, es van tractar temes relacionats amb la viabilitat econòmica d'una estat català, com ara el dèficit fiscal o els avantatges d'un estat propi. L'agenda segueix avui amb un concert benèfic del Cor de Noies de l'Orfeó Català. El concert, que inclou música religiosa i de cinema, serà a dos quarts de dues a l'església amb entrada gratuïta. Aquest cor es va fundar l'any 2000 i el componen cantaires formades a l'entitat.
El Punt.cat



Reus centralitzarà el seguiment de les dades de totes les consultes del 25 d'abril

A la demarcació de Tarragona, hi ha 32 municipis que han cridat els seus veïns a les urnes en aquesta tercera onada

«La implicació i la ferma convicció» que han demostrat els membres de la plataforma Reus Decideix a l'hora d'organitzar el referèndum sobre la independència el 25 d'abril han fet que, en aquesta tercera tanda, la capital del Baix Camp hagi estat escollida per ser la seu de la consulta en l'àmbit de Catalunya. Així ho va explicar ahir Anna Arqué, de la Coordinadora Nacional, que va afegir que aquest dia s'habilitarà un lloc de treball al Centre de Lectura, des d'on es farà el seguiment de com evoluciona la jornada als prop de 200 municipis que també han convocat els seus veïns a les urnes. A la demarcació, a part de Reus, s'han adherit a aquesta tongada 31 poblacions més, que celebraran l'acte central de campanya del Camp i l'Ebre a la capital del Baix Camp, el proper dia 18.

«Una tongada clau» és com va definir ahir Anna Arqué, membre de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència de Catalunya, els referèndums del 25 d'abril per l'important moviment que han originat en comparació amb les dues tandes precedents, tenint en compte que en aquesta ocasió celebraran aquest exercici democràtic 192 municipis, quinze dels quals són capital de comarca. A aquestes xifres, cal afegir-hi que actualment hi ha 40.000 voluntaris treballant pel dret a decidir i que estan cridats a les urnes 1.250.000 ciutadans. D'entre les prop de 200 localitats, Reus ha estat triada per la Coordinadora Nacional per ser la seu de la jornada en l'àmbit de Catalunya. La capital del Baix Camp és la segona ciutat més gran en nombre de votants que durà a terme aquest procés d'aquí a onze dies, al darrere de Lleida (en l'onada del 13 de desembre del 2009 es va seguir la participació d'arreu del país des de Barcelona i, el 28 de febrer, des de Caldes de Montbui). Més informació... ▼

Arqué va manifestar que el fet d'apostar per Reus és perquè, des d'un principi, la comissió local que s'ha encarregat d'organitzar aquesta iniciativa ha mostrat «una gran dedicació i intencionalitat»: «La capital del Baix Camp, no només és important estratègicament per animar altres indrets de les comarques del sud del país a seguir els mateixos passos, sinó que la plataforma Reus Decideix és un exemple de feina ben feta. La força d'aquestes consultes es basa en el teixit social i la comissió ha aconseguit que s'hi impliquin unes 90 entitats socials.» A més, va avançar que el dia 25 s'habilitarà un espai de treball per a la Coordinadora al Centre de Lectura de Reus, on se centralitzaran totes les dades de com transcorre la diada: «Des d'aquest punt, a les dues del migdia es farà una roda de premsa per donar a conèixer els primers índexs de participació i, a les vuit de la tarda, una altra, coincidint amb el tancament de les seus electorals.»

10 municipis al Baix Camp

Una de les comarques de la demarcació de Tarragona que des que es va donar el tret de sortida a la celebració de les consultes populars s'ha mostrat més activa és el Baix Camp. Aquesta tendència es tornarà a posar de manifest el 25-A ja que serà la que concentrarà, un altre cop, un major nombre de poblacions. A part de Reus, hi haurà Cambrils, l'Argentera, l'Arbolí, Botarell, Castellvell del Camp, Riudoms, la Selva del Camp, Colldejou i les Borges del Camp. A Cambrils, la plataforma ciutadana que també està impulsant el referèndum disposa d'un local de campanya al número 6 del carrer Pompeu Fabra del barri de la Parellada, que va ser cedit per un particular de manera gratuïta. Per fer una crida a no quedar-se a casa aquesta data, els organitzadors han editat un vídeo d'1 minut i 42 segons en què han participat quinze persones que han fet d'actors desinteressadament i que, amb frases curtes que van pronunciant un darrere l'altre, arranquen l'anunci amb un missatge del tot directe: «Treu les mans de la butxaca. Aixeca el cap. Treu pit. Fes sentir la teva veu sense por, amb orgull, perquè ara és el moment de caminar.»

Guardioles als establiments

A poca distància del Baix Camp, el Priorat és la segona comarca del territori amb un nombre més elevat de localitats. En concret, les poblacions que han cridat els seus veïns a les urnes són Cornudella de Montsant, Ulldemolins, Capçanes, els Guiamets, Poboleda, Porrera, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. A Cornudella de Montsant, una vintena de persones ja van votar de manera anticipada el dissabte 3 d'abril, que va ser el primer dia que els organitzadors van instal·lar una parada a la plaça de la Vila amb aquesta finalitat. Per arribar als ciutadans, també s'han penjat pancartes pel poble que anuncien el referèndum, s'han repartit cartells per les botigues, s'ha enviat a tots els domicilis un díptic informatiu de la campanya i s'han deixat guardioles en diferents establiments amb l'objectiu que totes les persones que ho desitgin facin un donatiu per col·laborar en el finançament de la iniciativa.

Emulant el Barça

«La feina ben feta, Valls. El 25 d'abril va ser el centre del món. I quin és el secret, es preguntava tothom. Les ganes, la il·lusió? La persistència? La convicció? O la imprescindible necessitat de poder dir-hi la nostra? Mirar sempre endavant? Fer que hi cregui tothom? No serà que estem tots junts, sense diferències, i amb fronts comuns?» Emulant el conegut anunci televisiu d'Estrella Damm i el Futbol Club Barcelona, la plataforma Valls Decideix comença d'aquesta original manera un vídeo que ha elaborat per promocionar la consulta sobiranista, el qual es pot veure, entre d'altres, a Youtube –el primer dia que es va penjar va rebre unes 2.000 visites i, a hores d'ara, ja n'ha rebut gairebé 6.000.
Al conjunt del Camp i l'Ebre, cal recordar que Valls i Reus són les dues capitals de comarca que preparen des de fa setmanes aquest exercici vertebrat per la societat civil. A la capital de l'Alt Camp, la plataforma impulsora aplega més de 300 persones i, juntament amb Valls, a la comarca també farà el referèndum el Pla de Santa Maria. La plataforma Valls Decideix ja ha donat a conèixer els actes de tancament de la campanya, que es duran a terme els dies 23 i 24 d'abril amb la finalitat de motivar els vallencs a deixar constància de la seva opinió. Així, durant la diada de Sant Jordi, a Sant Roc es podrà votar de manera anticipada i es passarà el vídeo informatiu de la campanya. L'endemà, a partir de dos quarts de nou del vespre, tindrà lloc la festa final, que s'iniciarà amb una batucada al Pati, on els membres del Grup del Teatre Principal oferiran un espectacle per a l'ocasió. Prèviament, hi haurà el torn de parlaments, en què intervindran l'escriptora Margarida Aritzeta i l'alcalde, Albert Batet. Actualment, la plataforma vallenca ja té coberta la despesa econòmica de 9.000 euros que requeria per a l'organització de la campanya, gràcies a les diverses aportacions i a la rifa d'una panera.
Paral·lelament, a la Conca de Barberà, els municipis que seguiran aquest cop l'experiència de les dues anteriors onades són Santa Coloma de Queralt, Blancafort, Vimbodí i Poblet i Rocafort de Queralt. A Santa Coloma de Queralt, per a totes les persones que tenen mobilitat reduïda s'ha habilitat un servei de vot anticipat mòbil. Així, se'ls ha facilitat dos números de telèfon de membres de la plataforma organitzadora que, quan reben la trucada, es desplacen al domicili de qui ho requereix per recollir la seva papereta.

Vila-seca ja vota

«Una activitat frenètica» és la que asseguren que també estan portant a terme els integrants de la plataforma Vila-seca Decideix, que fins i tot han pregonat l'acte amb megàfons incorporats en un cotxe. L'alcalde, Josep Poblet, ja va dipositar la seva papereta el dilluns de Pasqua, en una parada que es va situar a la plaça de l'Església. A més de Vila-seca, al Tarragonès s'han afegit a aquesta gran tanda Altafulla, Torredembarra, el Morell i la Secuita. En aquesta ocasió, en canvi, la participació al Baix Penedès serà molt minsa, amb Bonastre com a únic municipi. També a l'Ebre, la iniciativa no acaba d'agafar embranzida ja que només hi haurà dues poblacions, Alcanar i Ulldecona, que, com a fet simbòlic, posaran una urna per als veïns del País Valencià que vulguin votar.

L'acte central del Camp i l'Ebre es farà el dia 18

El president de la plataforma Reus Decideix, Joan Ballester, i un dels seus membres, David Fernàndez, van avançar ahir que l'acte central de campanya a escala local tindrà lloc a l'Auditori del Palau Bofarull el 17 d'abril. La celebració inclourà els parlaments d'Heribert Barrera, que va ser president del Parlament de Catalunya i secretari general d'ERC; de l'historiador i polític Jaume Sobrequés, i Manuel Cardeña, que va ser subdirector de Banca Catalana. El dia següent, a partir de les deu del matí, es farà l'acte central de campanya del Camp i l'Ebre a la Palma de Reus. Al migdia, començarà una bicicletada des del passeig Mata, en la qual es farà un recorregut d'uns cinc quilòmetres pels carrers de la ciutat. Entre les diverses activitats, també es preveu una cercavila amb gegants i bestiari popular des de la plaça Llibertat fins a la Palma, on es farà un dinar, que tindrà un preu solidari de 15 euros per finançar el viatge dels quaranta observadors internacionals que estaran a l'Alt Camp i el Baix Camp.
El Punt.cat
Només Resum... ▲

Arcadi Oliveres pronuncia a Reus una xerrada sobre les consultes populars

El president de ‘Justícia i Pau’ oferirà una xerrada divendres a les vuit del vespre a la Biblioteca Central Xavier Amorós.
Es tracta d’un acte organitzat per Punt 6 Ràdio en suport a la plataforma Reus Decideix

Punt 6 Ràdio és la primera de les setanta entitats adherides a Reus Decideix que organitza una activitat en suport a la plataforma. Es tracta de la xerrada sobre ‘Consultes populars i possibles transformacions socials’ que Arcadi Oliveres, president de ‘Justícia i Pau’, oferirà el pròxim divendres, 26 de març, a les vuit del vespre a la Biblioteca Central Xavier Amorós. La xerrada estarà presentada pel periodista Jordi Escoda, conductor de l’espai radiofònic sobre l’actualitat de Reus Decideix que s’emet dins el programa ‘De bon matí’ de Punt 6 Ràdio, l’emissora local de Reus.

‘Justícia i Pau’ és una entitat cristiana que actua a Catalunya des de l’any 1968 i que té per finalitat la promoció i defensa dels drets humans, la justícia social, la pau i el desarmament, la solidaritat i el respecte al medi ambient.



El suport a les consultes i el rebuig a la independència es mantenen estables

Un 44%, dos punts menys que a la tardor passada, rebutja avui la independència | El 49% creu que l'independentisme creix, i només el 17% ho veu en retrocés

El debat sobre la independència de Catalunya sembla haver perdut força en favor d'altres dilemes més directament relacionats amb les preocupacions quotidianes dels ciutadans, encara que això no significa que el suport a les consultes independentistes o a la pròpia secessió s'hagi modificat sensiblement. Un cop deixat enrere el gruix de l'onada de consultes municipals sobre la independència, els catalans segueixen mostrant-se majoritàriament a favor que puguin celebrar aquestes consultes en tots els pobles de Catalunya i així ho demostra el fet que el 52% dels entrevistats expressi el seu suport als referèndums, davant un 39% que es manifesta en contra de la seva realització. I el més rellevant del cas és que aquestes dades vénen a coincidir gairebé mil.limètricament amb els del sondeig realitzat el novembre passat.

Si aquestes posicions es contemplen a partir del record de vot dels consultats, la majoria dels votants del PP (el 69%) i del PSC (51%) rebutja la celebració de les consultes, mentre que el gruix dels votants de CiU (56%), Esquerra (89%) i Iniciativa (79%) dóna suport als referèndums. Tot i així, un de cada tres votants de CiU rebutja les consultes, i gairebé el 40% dels del PSC (o el 24% dels del PP) les recolza. Més informació... ▼

En canvi, i el mateix que passava en el sondeig anterior, l'existència d'una clara majoria de ciutadans a favor de la celebració de les consultes no es tradueix en un suport de similars proporcions a la independència. Al contrari, si es realitzés un referèndum, el 44% dels entrevistats afirma que votaria en contra de la secessió i només el 36% ho faria a favor, mentre que la resta s'abstindria, no es pronuncia o encara no s'ha decidit. Comparats aquestes dades amb les d'enquestes anteriors, la correlació entre partidaris i detractors de la independència roman més o menys estable, amb avantatge per a aquests últims, encara que el marge s'ha reduït d'onze punts, a la tardor, a vuit ara.

De acuerdo con el recuerdo de voto en las últimas autonómicas, el único colectivo que se inclina de manera clara por la independencia es el que forman los votantes de ERC (83%), mientras que los electores de CiU se encuentran bastante divididos, aunque en esta ocasión predominan los partidarios de la independencia (43%) sobre los contrarios (35%). También los votantes de ICV están divididos entre quienes se muestran a favor (46%) o en contra (38%). Y entre los electores del PSC (55%) y, en mayor medida aún, del PP (79%), son ampliamente mayoritarios quienes se oponen a la independencia (lo que no impide que uno de cada cinco votantes socialistas y uno de cada diez electores populares afirmen que votarían a favor en un hipotético referéndum soberanista). Asimismo, y si se atiende a los sentimientos de identidad, se constata que quienes se sienten sólo catalanes o más catalanes que españoles apoyan mayoritariamente la independencia (en una proporción del 83% y del 64%, respectivamente), mientras que el 57% de los que se sienten tan catalanes como españoles, el 78% de los que se manifiestan más españoles que catalanes y el 67% de los que se consideran sólo españoles la rechazan.

És evident, per tant, que el suport a la independència de Catalunya es manté força estable entre els catalans, encara que, paradoxalment, la percepció que tenen els ciutadans és que l'independentisme està creixent. Així ho afirma el 49% dels consultats, contra només un 17% que creu que disminueix i un 28% que ho percep estable. Aquestes dades són també molt semblants als que registrava l'enquesta de la tardor passada.
Només Resum... ▲

El model de consultes independentistes catalanes s'exporta a Euskadi Nord francès aquest diumenge

El dirigent de la coordinadora de les consultes i diputat d'ERC Uriel Bertran considera que aquest nou procés és fruit de les reunions, el juny del 2009, amb dirigents de l'esquerra abertzale

Uriel Bertran, dirigent de la coordinadora de les consultes i diputat d'ERC

El model de consultes independentistes catalanes organitzades per la societat civil s'exportarà aquest diumenge a Iparralde, a Euskadi Nord, on coincidint amb les eleccions regionals franceses 130.000 ciutadans de 122 municipis podran votar simbòlicament sobre la necessitat de crear una col·lectivitat territorial que doni sentit institucional a aquest territori.

Seran consultes simbòliques organitzades a imatge de les catalanes, segons explica el dirigent de la coordinadora de les consultes i diputat d'ERC Uriel Bertran, que les considera un dels fruits de les reunions, el juny del 2009, amb dirigents de l'esquerra abertzale, entre els quals Arnaldo Otegi.

Uriel Bertran ha detallat que de la reunió mantinguda amb diferents dirigents d'organitzacions de l'esquerra independentista basca en va sortir "molt optimista", més encara després de constatar, vuit mesos després, que es "consolida un procés democràtic" al País Basc en absència "total" de violència. Més informació... ▼

Ja en la reunió amb Otegi van abordar la necessitat que el País Basc abordés un "procés democràtic en absència total de violència", com són les consultes sobre la independència de Catalunya, que per Bertran són "la via per poder plantejar un objectiu d'independència en aquests moments en el si de la Unió Europea".

De fet, fruit del debat intern que fa mesos que es produeix en el si de l'esquerra abertzale basca, destacats dirigents com Rufi Etxebarría ja han deixat clar que al País Basc li cal "un procés democràtic en absència total de violència" cosa que, segons Bertran, "també inclou ETA".

Un exemple a seguir
Segons Uriel Bertran, les consultes sobre la independència de Catalunya "estan servint d'exemple i ajuda perquè altres nacions sense Estat puguin entreveure processos democràtics" similars. Ho demostra el fet que la desena d'alcaldes bascos que han estat a Catalunya com a observadors durant les consultes independentistes n'han sortit "meravellats", perquè s'ha demostrat que un procés d'aquestes característiques organitzat per la societat civil, encara que sigui simbòlic i no oficial, "té una capacitat mobilitzadora molt determinant".

De fet, pel dirigent de la Coordinadora Nacional de les Consultes sobre la Independència, la prova d'això és que l'estratègia de les consultes catalanes s'exportarà aquest diumenge a Iparralde, Euskadi Nord, part de la regió d'Aquitània.

Aquest diumenge, coincidint amb les eleccions regionals franceses, es mobilitzaran 1.000 voluntaris per fer possible una consulta simbòlica en 122 municipis.

Hi podran votar 130.000 persones, a qui es consultarà sobre la necessitat de crear una col·lectivitat territorial basca, per donar "sentit institucional" a aquest territori a l'hora d'integrar-se en una eventual reunificació territorial d'Euskal Herria, dividida entre els Estats espanyol i francès. Les urnes s'instal·laran fora dels col·legis electorals oficials.

La consulta l'organitza la plataforma Batera, integrada per entitats de la societat civil, partits i personalitats significatives d'Iparralde. Es tracta d'una organització similar a les consultes independentistes catalanes. A la consulta hi donen suport diverses desenes d'alcaldes bascos.

Extensió a Euskadi
En funció de com funcioni l'experiència d'aquest diumenge, Bertran creu que les consultes s'estendran a la resta del País Basc.

No té cap dubte que l'esquerra abertzale, en tota la seva dimensió, respectaria i participaria activament i pacífica en un procés simbòlic d'aquestes característiques.
Només Resum... ▲

Independentistes a l'hora del tallat



Els moviments socials estan sempre sotmesos a cicles de mobilització i desmobilització. És la naturalesa d'aquesta mena de processos d'acció col·lectiva. Solen viure moments de gran intensitat, però difícilment es mantenen en el temps. En el cas de les consultes sobre la independència la pauta sembla repetir-se, però de manera menys pronunciada del que es podria esperar. Les dades de participació, tot i ser més baixes que les del 13 de desembre, no han quedat massa lluny del que es va registrar aquell dia. La raó cal trobar-la en el fet que les consultes són fonamentalment el resultat d'una suma de dinàmiques locals. I això matisa molt el possible cansament o els efectes de la més que discreta atenció mediàtica rebuda per aquesta segona onada de consultes. És cert que la novetat ha passat, que els grans mitjans han ignorat les consultes i que l'Estat ja no ha col·laborat a mobilitzar la població, com amablement havia fet les altres vegades. Però la tasca dels voluntaris i entitats a cada poble i, per què no dir-ho, també una sana rivalitat entre municipis per obtenir millors resultats que el veí, han contribuït a mantenir els nivells de participació en unes xifres més que respectables. Si posem les coses en perspectiva, i comparem aquestes votacions amb qualsevol altre procés de mobilització social -i no amb unes eleccions oficials-, ens adonarem del valor autèntic dels percentatges de participació assolits. Més informació... ▼

Què en quedarà, al remat, de les consultes? Més enllà dels resultats, que en si mateixos són significatius, en quedaran sobretot els fruits del procés. Un procés mobilitzador en què participen voluntaris de tota edat i condició, amb una transversalitat social i ideològica inèdita en l'independentisme. Tot plegat contribueix a teixir xarxes denses de capital social i articula una societat civil més forta i per tant més difícil d'ignorar. Només una societat ben articulada i madura és capaç d'organitzar autònomament un procés d'aquesta naturalesa. I això és una dada que els qui fan discursos apocalíptics sobre la salut democràtica de la nostra societat farien bé de tenir en compte.

Però sobretot, per l'independentisme aquestes consultes representen l'entrada definitiva en la majoria d'edat. Han quedat enrere definitivament els temps en què ser independentista a Catalunya era cosa d'uns pocs eixelebrats, vistos per la majoria com una curiositat més o menys simpàtica o exòtica, en el millor dels casos. La participació d'una força independentista al govern ha contribuït a aquesta normalització, però el procés viscut aquests darrers mesos a molts municipis en representa la culminació. El consens social que s'agrupa al voltant de l'independentisme s'eixampla. La normalitat de la idea independentista va filtrant-se cap a la base i fent-se present en la quotidianitat de molts catalans. Se'n parla, tranquil·lament i sense embuts, a l'hora del tallat. I declarar-se obertament independentista, avui, ja costa tan poc com dir-se pacifista, per exemple, i això representa un important salt qualitatiu per a qualsevol projecte polític. Caldria prendre'n nota i, sobretot, no malbaratar el capital acumulat fins ara.
Només Resum... ▲

Riudoms presenta la consulta sobiranista del proper 25 d'abril

La votació de Riudoms Decideix se celebrarà dins de les consultes previstes pel proper 25 d'abril

L'acte de presentació va ser capaç de congregar una àmplia representació ciutadana

Després de la iniciativa d'Arenys de Munt i del seguiment de múltiples municipis del Camp de Tarragona, Riudoms va presentar en societat, ahir al vespre, la campanya a favor de les consultes populars sobre la independència. La posada de llarg de Riudoms Decideix (RD), que se celebrarà al 25 d'abril, va aconseguir omplir de gom a gom la sala d'actes de la Llar dels Jubilats i va comptar amb la presència d'un ampli ventall generacional i ideològic.

Des de RD es va remarcar com a una de les funcions principals la garantia de rigor i transparència en el prodeciment de les votacions. A més a més, Roger Caparó, portaveu de RD, va destacar que "no ens interessa el sentit del vot, no ens posicionem ni a favor ni en contra" tot i que es va ressaltar el sentit de normalitat democràtica que suposen les consultes i donar la possibilitat a la gent a manifestar la seva voluntat. Per aquest motiu, en diverses ocasions es va convidar a la societat civil riudomenca a formar part del moviment. Més informació... ▼

D'esquerra a dreta, Marc Domingo, Pere Borràs i Roger Caparó, tres dels participants en l'acte de presentació de Riudoms Decideix

Un altre dels portaveus de RD, Marc Domingo, es va mostrar satisfet per la sort que ha tingut la iniciativa riudomenca, ja que l'Ajuntament -tant govern com oposició- ha donat suport des d'un bon inici, amb dues mocions favorables a la proposta al Consistori.

L'acte va comptar amb la participació de Pere Borràs, membre de Baix Camp i Almoster Decideix, que va remarcar la importància de la tasca prèvia més que la del dia de les votacions. Borràs va considerar oportú el lema de la campanya riudomeneca: 'Fem poble, fem país' ja que "les consultes aconsegueixen posar d'acord molta gent diferent" i enfortir els vincles entre els conciutadans. De la mateixa manera, va destacar la importància de les xerrades i del porta a porta tot i que va considerar iniciatives com les xarxes socials d'internet un bon complement.

L'acte va acabar amb la lectura del manifest de RD, que representa una declaració de principis del moviment. De la mateixa manera, els assistents van poder firmar el manifest, com a gest simbòlic d'aprovació i adhesió.
Només Resum... ▲

El PSC i les JSC de Riudoms col·laboren amb RIUDOMSDECIDEIX, organitzador de la consulta popular de l'autodeterminacióel 25 d'Abril

La societat civil riudomenca s’està preparant per celebrar al nostre poble una consulta sobre la independència de Catalunya, de l’estil de les que s’han celebrat a Arenys de Munt i a 176 municipis catalans més.
De moment un grup de persones es mou per aconseguir adhesions i conèixer els punts de vista de personalitats, grups i entitats locals, en els quals està el PSC i JSC. Les converses i reunions que s’estan fent persegueixen l’objectiu de formar un grup el mes sòlid possible, de manera que la consulta ofereixi les millors garanties d’èxit.
Per això, el nostre grup municipal, s'implica amb Riudomsdecideix i estem disposats a treballar per a aconseguir que la consulta sigui un èxit de participació i d’expressió democràtica.
Aquest horitzó comú, ens enforteix en el nostre poble i és requisit imprescindible per prosperar en les reivindicacions democràtiques que ens il·lusionen com a poble i com a país.



Els partits riudomencs s'implicaran en la consulta popular

'Fem poble, fem país!', lema de la comissió riudomenca per al dret a decidir

En una Llar de Jubilats plena de gom a gom amb ciutadans de totes les edats, Riudoms Decideix va presentar dissabte passat la proposta de consulta popular per al proper 25 d'abril, havent aconseguint el suport de tots els grups municipals. "Estem molt contents d'haver aconseguit la màxima implicació política de tots els grups representats a l'Ajuntament de Riudoms. Tots s'han compromès a fer campanya per aconseguir la màxima participació electoral, després d'haver-la aprovat en el plenari", manifestava Roger Caparó, membre de Riudoms Decideix.

Membres de la comissió 'Riudoms Decideix'

L'acte informatiu, molt concorregut per riudomencs de totes les edats, va transcórrer amb diferents parlaments de membres de la comissió oragnitzadora de la consulta amb el clar objectiu d'apel·lar a la participació democràtica, així com també de Pere Borràs, regidor d'Almoster, que va explicar aspectes organitzatius de l'experiència del seu municipi en la consulta del proppassat 13 de desembre.

Seguidament, l'assemblea finalitzà amb la lectura del 'Manifest de la Consulta Ciutadana a Riudoms pel Dret d'Autodeterminació del poble de Catalunya', on s'esmenta l'article primer del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, de les Nacions Unides, que va entrar en vigor l'any 1976 i va ser ratificat per l'Estat espanyol, el 27 de juliol de 1977. Aquest proclama: "Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament econòmic, social i cultural".

El Manifest es congratula de l'aprovació de dues mocions al respecte: una en defensa del dret a la celebració d'una consulta popular i l'altra de suport al dret de Catalunya a l'autodeterminació. "Si els riudomencs participem en aquesta consulta local, i més endavant, en una consulta a nivell nacional, exercirem un dret democràtic bàsic que no va contra ningú sinó en favor de decidir sobre un aspecte fonamental del futur de la nostra societat i dels nostres fills", conclou.



Les consultes sobiranistes del 28 de febrer mobilitzaran més de 250.000 catalans

44 municipis del Principat de Catalunya ja han confirmat que faran una consulta sobre la independència el proper 28 de febrer. Això significa que més de 250.000 catalans estaran cridats a les urnes, en una nova jornada clau pel sobiranisme català.

15.01.2010 - 17:01 - Països Catalans

Una gran part dels municipis que votaran el 28 de febrer estan concentrats a la zona del Vallès, el Maresme i l'Àrea Metropolitana.
A diferència del 13 de desembre, a més, en aquesta ocasió votaran fins a tres municipis del Baix Llobregat: Torrelles de Llobregat, Begues i Molins de Rei . A les comarques gironines es faran consultes en 15 municipis, mentre que a les comarques de Tarragona i Lleida ho faran set localitats. A la Catalunya Central i el Penedès, de moment han confirmat la data vuit municipis més. Més informació... ▼

En total, doncs, sumen 43 municipis que conformen una població de 314.000 habitants. Si tenim en compte només la població més gran de 16 anys, les consultes sobiranistes del 28 de febrer mobilitzaran uns 250.000 catalans. El municipi més gran en fer-la serà El Vendrell (Baix Penedès), amb una població de 35.000 habitants, i el més petit serà La Torre de Fantaubella (El Priorat) amb 137 habitants.

Amb l'objectiu de sumar esforços, les diverses comissions organitzadores celebraran aquest diumenge un consell plenari a Molins de Rei, on pretenen incorporar l'experiència de voluntaris dels pobles que ja van celebrar les consultes sobiranistes el passat 13 de desembre.

El llistat complert de poblacions que faran la consultaés el següent:

Àrea Metropolitana, Vallès i Maresme

Llinars del Vallès, Castellterçol , Castellcir, Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental)

Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental)

Sant Andreu de Llavaneres, Vilassar de Mar, Alella, Teià i Cabrils (Maresme)

Torrelles de Llobregat, Begues i Molins de Rei (Baix Llobregat)

Comarques gironines

Alp (Cerdanya)

Bescanó (Gironès)

Breda, Riells i Viabrea, Maçanet de la Selva, Vidreres i Vilobí d'Onyar (La Selva)

L'Escala (Alt Empordà)

Palafrugell, Palau-Sator, La Bisbal d'Empordà;Cruïlles, Monells i Sant Sadurní; i Palamós i Sant Joan (Baix Empordà)

Sant Joan de les Abadesses (Ripollès)

Sant Joan les Fonts (La Garrotxa)

Catalunya Central i Penedès

Moià, Sant Feliu Sasserra i Cardona (Bages)

Sant Quintí de Mediona, Les Cabanyes i Gelida (Alt Penedès)

Llorenç del Penedès i El Vendrell (Baix Penedès),

Camp de Tarragona i Ponent

L'Espluga de Francolí i Montblanc (Conca de Barberà),

La Torre de Fontaubella (Priorat)

Alforja (Baix Camp)

Xerta (Baix Ebre)

Agramunt i Bellpuig (Urgell)

Més informació:

Mig centenar de municipis ja han confirmat data per fer una consulta sobiranista

Setze municipis catalans confirmen la data del 28 de febrer per a la segona onada de consultes

Només resum... ▲

Neix una entitat per fomentar l'organització de consultes sobre la independència a l'Ebre

Xerta en celebrarà una el 28 de febrer · Ulldecona i Alcanar, el 25 d'abril

16.01.2010 - 19:49 - Països Catalans

Els col·lectius i les associacions que formen part de la Comissió 11 de Setembre a les Terres de l'Ebre i les coordinadores locals dels municipis que volen impulsar consultes populars sobre la independència de Catalunya han constituït avui a la tarda la Coordinadora per a les Consultes a les Terres de l'Ebre. L'entitat neix amb la finalitat d'optimitzar esforços i assessorar les coordinadores o entitats locals que vulguin impulsar una consulta popular a la zona. Més informació... ▼

L'acte de constitució ha tingut lloc a Xerta (Baix Ebre), municipi que serà el primer de l'Ebre en celebrar una consulta popular el 28 de febrer. El seguiran Ulldecona i Alcanar, al Montsià, que la faran el 25 d'abril.
Un dels portaveus de la nova coordinadora, Lluc Ulldemolins, ha explicat que la idea de crear l'entitat va sorgir a principis del desembre passat, quan els col·lectius ebrencs que formen part de la Comissió 11 de Setembre van decidir 'que calia impulsar els referèndums al territori'. 'La intenció és optimitzar esforços i que, si en algun municipi sorgeix la iniciativa de fer una consulta, sàpiguen on dirigir-se', ha concretat Ulldemolins.

A banda dels tres municipis que ja han endegat el procés per fer una consulta, ha afegit el portaveu, entitats de Camarles (Baix Ebre) i l'Aldea (Baix Ebre) també s'han mostrat interessades en poder tirar endavant una consulta.
Només resum... ▲

Lleida farà la seva consulta sobre la independència tot i l'oposició de l'Ajuntament

Ja s'ha iniciat una campanya per recollir fons i adhesions. Esperen poder votar el 25 d'abril

18.01.2010 - 17:00 - Països Catalans

Unes 150 persones han començat a treballar en la preparació de la Consulta sobre la Independència que es realitzarà a la ciutat de Lleida el proper 25 d’abril, tot i el polèmic 'no' del govern municipal a donar suport a un referèndum d'aquestes característiques. Més informació... ▼

Aquest primer grup de voluntaris i voluntàries s’han organitzat en diferents comissions de treball dins la Plataforma Lleida Decideix, que es va constituir formalment el passat de 3 de desembre a l’Ateneu Popular de Ponent. Ara per ara, la prioritat és iniciar una campanya perquè creixi el nombre de voluntaris, així com les aportacions econòmiques per fer front a les despeses de la consulta.

Els grups de treball que ja han iniciat la seva marxa estan definint els diferents aspectes que es fan necessaris per a la realització de la consulta popular, com la recerca de més voluntaris, l’adhesió d’entitats ciutadanes que vulguin col·laborar en el projecte, la disponibilitat de locals que puguin acollir els col·legis electorals a totes les zones i barris de la ciutat de Lleida així com la cobertura de tots els aspectes logístics imprescindibles per garantir l’éxit d’una consulta popular que, a hores d’ara, no compta amb cap recolzament institucional a la ciutat de Lleida.

La Plataforma Lleida Decideix s’ha estructurat en els següents grups de treball: Campanya, Logística, Voluntaris, Organització, Informàtica, Tresoreria i Comunicació, a més de l’enllaç amb la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència i una Comissió Permanent, integrada per 12 membres, que coordina el desenvolupament de la preparació de la consulta.

El 25 d’abril, conjuntament amb la ciutat de Lleida, realitzaran aquesta consulta popular les ciutats de Balaguer, Cervera, la Seu d’Urgell, Girona i Manresa entre d’altres.

La prioritat més immediata marcada per la Plataforma Lleida Decideix és la de posar en marxa una campanya per incrementar els voluntaris per participin en la consulta així com la recollida de fons que facin possible fer front les despeses que ocasiona un projecte d’aquesta envergadura, que es pretén amb totes les garanties de legalitat i objectivitat democràticament exigides.

La Plataforma Lleida Decideix confia què la societat civil lleidatana participa dels principis de solidesa democràtica que es faran evidents en la consulta del 25 d’abril.
Només resum... ▲

Reus, més a prop de la consulta per a la independència

Dijous tindrà lloc una reunió informativa al Centre de Lectura

18.01.2010 - 13:05 - Països Catalans

La Comissió Organitzadora de la Consulta per la Independència de Reus s'ha constituït darrerament a la ciutat amb l'objectiu de tirar endavant una consulta popular a la capital del Baix Camp, segons ha informat Punt 6 Ràdio. Asseguren que el grup impulsor és "força plural" i que està format tant per gent no vinculada a cap partit ni entitat com per persones de diferent color polític.

La Comissió està fent una crida a la ciutadania i al teixit associatiu de la ciutat per a què s'impliquin en l'organització d'una consulta que encara no té data de realització. Per aquest motiu, s'ha organitzat una reunió pel proper dijous 21 de gener a les vuit del vespre a la Sala d'Actes del Centre de Lectura amb la idea de debatre la proposta de tirar endavant la consulta i de constituir la plataforma ciutadana organitzadora de la iniciativa popular.

El passat 13 de desembre es van dur a terme consultes populars en diverses poblacions del Camp de Tarragona amb una participació de més del 30% al Baix Camp i un vot favorable del 95%.



28-F: les ciutats mitjanes decideixen

Més de 250.000 persones de 60 municipis estan cridades a votar en la segona onada de referèndums

Afalta d’un mes per a la segona jornada de consultes sobre la independència, les comissions locals treballen de manera incansable per aconseguir una bona participació. El 28 de febrer més de dues-centes cinquanta mil persones, repartides en 59 municipis de Catalunya, estan convocades a les urnes. A l’espera que en la tercera tongada de referèndums s’hi sumin ciutats grans del país, com Girona, Sabadell, Manresa i Granollers, aquesta segona onada engloba poblacions mitjanes de desenes de comarques. Més informació... ▼

La ciutat amb més població que consultarà als seus ciutadans si volen que la nació catalana s’independitzi és el Vendrell, amb un cens que frega els 30.000 votants. Precisament a la capital del Baix Penedès és on la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència pensa celebrar l’acte central de la segona onada de consultes pocs dies abans del 28 de febrer. La plataforma està negociant amb l’Ajuntament, governat per CiU en minoria, la cessió gratuïta del pavelló municipals per a la realització d’un gran acte on el fill il·lustre de la vila marinera, el violoncel·lista Pau Casals, tindrà un gran protagonisme, ja que s’hi reproduirà el discurs en defensa de la llibertat de Catalunya que va pronunciar a la seu de les Nacions Unides l’any 1971, amb motiu de l’estrena de l’himne compost per a l’organització. Carme Vilar, membre de la plataforma El Vendrell Decideix, explica que “anem treballant per aconseguir la millor participació possible”, encara que remarca que la composició sociològica de la ciutat, amb vella i nova immigració, no hi ajuda. De fet, els partits sobiranistes són minoria davant dels constitucionalistes i la moció de suport a la consulta es va aprovar gràcies a l’abstenció dels set regidors del PSC i de tres dels quatre que té la Plataforma per Catalunya (PxC). La moció va prosperar amb els vots a favor dels set regidors de CiU davant l’oposició del representant d’ERC, molest perquè la seva proposta va ser rebutjada, els dos que té el PP i un de la PxC.

Aquesta diversitat ideològica explicaria les dificultats que està tenint la plataforma perquè les entitats del poble, com ara els castellers de la ciutat, s’adhereixin a la iniciativa. Aquesta actitud contrasta amb la dels botiguers, que es van avenir de seguida a oferir els seus productes en una cistella solidària que ha permès a la plataforma aconseguir 1.500 euros per a les despeses de la campanya.

El Vendrell no és l’única capital de comarca que celebrarà la consulta el darrer diumenge de febrer. La Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) i Montblanc (Conca de Barberà) són les altres dues capitals que convoquen els veïns a les urnes. A Montblanc els partits s’han abocat de manera decidida a la consulta, i només un regidor independent va votar en contra de la moció, mentre que les entitats més representatives de la ciutat, com el Casal Montblanquí, l’Associació Llegenda de Sant Jordi, l’entitat juvenil Barjaula i el Club Excursionista donen suport al referèndum.

Jordi Martorell, membre de la comissió que organitza la votació a Montblanc, subratlla que “el catalanisme és una cosa molt viva a la vila” i que esperen una bona participació perquè “hi ha pocs motius per no acudir a les urnes”. La plataforma confia, si més no, a aconseguir el 50% de participació, tenint en compte que a les darreres eleccions municipals, ERC, que té l’alcaldia, i CiU ja van sumar el 55% dels sufragis emesos. Amb l’objectiu de mobilitzar els més de 5.000 veïns cridats a votar, la comissió organitzarà una minifesta major el cap de setmana anterior a la consulta. Més enllà de les capitals de comarca, altres ciutats mitjanes que promouen referèndum són Molins de Rei, Caldes de Montbui, Alella, Palafrugell, Palamós, Sant Quirze del Vallès i Vilassar de Mar. També cal ressaltar que Xerta es convertirà en la primera població de les Terres de l’Ebre que celebrarà la consulta sobre la independència.

Fomentar la participació
Amb l’objectiu d’incrementar la participació respecte al 13 de desembre, la Coordinadora Nacional ha aprovat un manual de bones pràctiques que ha fet arribar a totes les comissions locals. En el document s’aposta per generar un clima de contesa electoral oficial amb la col·locació del màxim nombre de pancartes i cartells arreu dels municipis. També es recomana portar a terme una campanya de proximitat, amb especial èmfasi en la bustiada i les trucades telefòniques, per instar la ciutadania a exercir el seu dret a decidir. Obrir les comissions a entitats i partits sense exclusions i promoure debats en què prengui part gent partidària del no a la independència perquè la consulta desperti més interès són altres mesures que ja s’han començat a aplicar amb èxit.
Només Resum... ▲

L'organització de les consultes sobiranistes tria el 20 de juny per celebrar la quarta tanda

El sistema informàtic de la convocatòria del febrer calcularà la participació dels menors de 18 anys i dels immigrats

Un votant a les Borges Blanques el dia 13 de desembre passat. Foto: EFE.

Ja és definitiu que hi haurà quarta onada de consultes sobiranistes. Serà el diumenge 20 de juny. Així ho va decidir en una sessió plenària la coordinadora organitzadora, reunida ahir a Caldes de Montbui coincidint amb unes jornades de formació per als municipis que participaran en la tongada del 28 de febrer. La data del juny, a la qual s'espera que s'afegeixin ciutats grans com ara Reus i Sant Boi de Llobregat, va competir amb els dies 6 i 13 del mateix mes, els quals es van descartar per la coincidència amb l'època d'exàmens dels estudiants –es pot votar a partir dels 16 anys– i amb les eleccions a la presidència del FC Barcelona. D'altra banda, el sistema informàtic del 28-F permetrà conèixer la participació tant de la franja inferior als 18 anys com de les persones immigrades.
Més informació... ▼

Falta un mes per a la segona onada de referèndums plurimunicipals, i ahir prop de cinquanta representants de la setantena de localitats que hi participaran es van reunir a Caldes de Montbui per preparar la convocatòria. En acabat, la coordinadora va celebrar un ple per decidir sobre qüestions pendents: l'emplaçament del centre de dades, que s'instal·larà a Caldes de Montbui, la ratificació d'una quarta onada i la data, el 20 de juny.

En el debat al voltant de la data es va estudiar la possibilitat de convocar les consultes el 6 o el 13 de juny, però diversos motius van decantar la balança cap al tercer diumenge del mes, en què el període d'exàmens als instituts i les universitats pràcticament ja s'ha acabat. Així com el 13-D va coincidir amb La marató de TV3, en aquesta ocasió s'ha tingut en compte el fet de no convocar les consultes el mateix dia que hi haurà eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona, el 13 de juny. L'arrelament de la celebració del Corpus en alguns municipis també hauria influït a l'hora de descartar el 6 de juny.

L'organització espera que en aquesta quarta tongada s'hi afegiran ciutats força poblades, també de l'àrea metropolitana de Barcelona. De moment n'hi ha un centenar d'interessades a convocar consultes que es reserven per més enllà del febrer.

Caldes, centre de dades

El ple va decidir per majoria instal·lar el centre de dades del 28-F a Caldes de Montbui, després que es presentessin un total de quatre aspirants (amb Vilassar de Mar, Breda i Sant Quirze del Vallès). Molins de Rei va retirar a darrera hora la candidatura. Des de Caldes Decideix, Maite Bonora va explicar que l'èxit de l'organització de les jornades de formació d'ahir els va impulsar a presentar-s'hi. D'aquesta manera, des del municipi del Vallès Oriental es controlaran totes les dades de participació al llarg del 28-F i es faran públics els resultats de les consultes. El 13-D, el centre de dades es va situar a la seu del Ciemen, a Barcelona.

Bonora va destacar la predisposició de l'Ajuntament de Caldes, governat per ERC i CiU, a l'hora de sumar esforços per a la bona marxa de la consulta. Sense anar gaire més lluny, ahir mateix el consistori va cedir un espai municipal (un centre cívic) per a les jornades formatives.

Nouvinguts i joves

L'organització ha decidit introduir novetats en el sistema informàtic del 28-F per tal que es pugui fer un seguiment de la participació tant de la població immigrada com dels més joves. Els requisits per votar seran els mateixos que els del 13-D (acreditar que s'està empadronat), però en aquesta ocasió se supervisarà si s'és menor d'edat i si s'exerceix el vot amb DNI o no (aquest extrem ja el va controlar Osona Decideix al desembre). L'objectiu és poder comparar, més endavant, l'evolució de l'atracció del col·lectiu de nouvinguts a les convocatòries sobiranistes. La coordinadora posa un èmfasi especial a convèncer aquest sector de la importància del dret a decidir. En la mateixa línia, es vol engrescar la franja de joves de 16 a 18 anys –en les altres conteses electorals tampoc no pot votar– perquè participin en les consultes. D'altra banda, segons va anunciar la plataforma sobiranista Decidim.cat, també es posarà en pràctica, com a prova, un sistema de vot electrònic en algun municipi encara per determinar. El gran acte central de campanya serà el dia 21 de febrer a la capital del Baix Penedès, el Vendrell, el municipi més poblat que participa en la segona tongada de consultes sobre la independència. El ple de la coordinadora ja no es tornarà a reunir fins després del 28-F, per avaluar-ne els resultats i començar a preparar l'onada següent, que tindrà lloc el 25 d'abril.
Només Resum... ▲